Francesco Filippini
Francesco Filippini (18 éd sectimbe 1853 – 6 d’ marche 1895) étot un pinte italien né à Brescia, dins l’règion Lombardie. L’est r’connu conme un d’ chés pus importants erprésintants éd l' Impressionnisme dins ch' nord Italie à la fin du 19e sièke. Filippini a tè étou influincé per Tranquillo Cremona, mais aveuc un estile poétique parsonel, diférint des canons académics.[1]

autoretoèr (1875)

Museo Gallerie di Piazza Scala, (Milano)
Biografie
[éditer | modifier ech wikicode]Francesco Filippini est né l’18 éd sectimbe 1853 à Brescia, qu’étot alorse dins chl’Impire Austro-Hongroés. Sin père, Lorenzo, étot menusiér, pi s’ mère, Silvia Signoria, coutruyére.[1] Quand qu’il étot jonne, il a travaillé dins eune boulingerie et pi aprés, dins ch’burieu d’un notaire.
Il a erçu eune bourse del mérrie d’ Brescia pou étudier dins l’école éd dessin del Pinacoteca Tosio Martinengo dousqu'il o pour moaîtes Giuseppe Ariassi et pi Luigi Campini.
In 1875, il étudie aveuc Giuseppe Bertini à l’Accademia di Belle Arti di Brera d’ Milan.[2]
In 1878, il est lonmé mimbe honorifique éd l’académie d’ Brera.[1]
In 1879, il a fait un voéyage à Paris pou visiter ech Salon.
In 1880, i s’est installé définitivemint à Milan et pi il y a inseigné l’art à l’école et pi in privé.
Filippini est défuncté dins Milan au 6 éd marche 1895, à l’âge d’ 42 ans, d’eune pneumonie, probablemint aggravèe per s’n habitude d’ pinde in plan air, méme dins chés froéds d'hivers.[1]
Estile
[éditer | modifier ech wikicode]Sin estile i s’ caratérize per eun synthesis intre la leumière, l’atmosfère pi ch' réalisme. Margré qu’ il est loyé aveuc ch’ romantisme lombard, il a dév’lopé un estil parsonel éq erprésinte chés payisages non seulmint conme eune plache jografike, mais conme un épace mintau pi émocionel. Sin traché d’pincheu il a del volée et pi la leumière y sert d’élemint éspressif, non poin conme un simpe descriptif. Chés critikes is ont récomparé chès euves à Filippini aveuc chelles d’ Giovanni Segantini, mais sin biais poètique y resse unique.
Quèques euves majeures
[éditer | modifier ech wikicode]Chés œuves d’Filippini s’trouvette dins des musées italiens , conme adon l’ Pinacoteca di Brera et pi l’ Galleria d’Arte Moderna (Milano) et pi dins des colèxions privèes.
Dins chés euves à Francesco Filippini, in rmarque seurtoute ch' tème éd la nature et pi chés tèmes bucoliques, in particulier, cheusses concernant l’ vie agricole, aveuc un intérêt porté édzeur chés berbitières.
- Prime Nevi
- Il gregge di pecore, Milan, Collection privée (1889)
- Il riposo della pastorella, cm. 39 x 62, Milan, Collection privée (1889)
- Il riposo - Contadine in riposo - Siesta, cm. 88 x 140, Brescia, Collection privée (1887-1889)
- Ritorno al pascolo - Pecore tosate - Tramonto, cm. 80 x 130, Piacenza, Museo d'arte moderna Ricci Oddi (1885)
- Vespero (Gregge, Sosta), Brescia, cm. 104 x 177, Musei Civici di Arte e Storia di Brescia (1891)
- Vespero in Val Trompia, Brescia, Musei Civici di Arte e Storia di Brescia (1882)
- Una giornata d'estate, 1879
- Il Maglio, Milan, premio Canonica, Pinacoteca di Brera (1889)
- Paesaggio, cm. 115 x 80, Milan, Collection privée (1889)
- Contadine in riposo, cm. 44 x 74, Brescia, Collection privée (1887)
- La strigliatura della canapa, Milan, Pinacoteca di Brera (1890), premio Mylius
- Campagna mesta
- L'aratura e Vette appenniniche (1894)
- Mattino di novembre a Ligurno, Milan, Accademia di belle arti di Brera, (1885)
- La grande Marina, Milan, Galleria d'Arte Moderna (1890)
- Impressioni sulla laguna, Brescia, Collection privée (1878)
- Autunno sulle Alpi - Autunno, cm. 85 x 140, Milano, Collection privée (1889)
- Giulia Ferretti Ferri, Brescia, Musei Civici di Arte e Storia di Brescia (1883)
- La lettrice (Madame Bovary), Collection privée(1881)
- Studio di nudo
- Impressione sulla laguna
- Ai Piedi del Ghiacciaio, olio su tela, cm. 95.5 x 55.5
- Fulvia che svela a Cicerone la congiura di Catilina
- Nevicata
- Autunno in Valtravaglia
- Vae tyrannis (La morte di Caligola), 1879
- Il Beato Angelico che dipinge ginocchioni le sue Madonne, 1880

Laguna Veneta (1892)
Éritance
[éditer | modifier ech wikicode]L’influince d’ Filippini dins ch’monne éd l' art à Milan étot notabe, espècialmint conme mimbe actif del Famiglia Artistica Milanese. Il est consideré conme un des pionniers du paysagisme moderne italien. Ses créyacions ont auchi inspiré des pintes pus jonnes conme Umberto Boccioni, qui présintette dins leus prumières œuves chés touches éd l’estile atmosfèrike d' Filippini.
Notes
[éditer | modifier ech wikicode]- https://stilearte.it/francesco-filippini-il-dossier-uno-splendido-pittore-morto-a-42-anni-di-tisi/
- Francesco Filippini (1853-1895) : un protagonista del naturalismo lombardo, édsous l’ dirijage d’ Vasco Frati], ésposicion Museo di Santa Giulia, Brescia, 12 éd déchimbe 1999 - 19 éd marche 2000, Ed. Skira, Milan (1999) ISBN 9788881186716 pi ISBN 88-8118-671-3 (br.).