Blues suédoés : Différinche intre vérsions
Contenu supprimé Contenu ajouté
N |
+ |
||
Line 34: | Line 34: | ||
|} |
|} |
||
</center> |
</center> |
||
== Comparaison intre chés différintes progressions == |
|||
=== Simple blues progression in C === |
|||
:<score vorbis="1" lang="lilypond"> |
|||
{ |
|||
#(set-default-paper-size "a6") |
|||
#(set-global-staff-size 15) |
|||
\new ChordNames \with { |
|||
\override BarLine #'bar-extent = #'(-2 . 2) |
|||
\consists "Bar_engraver" |
|||
} |
|||
\chordmode { |
|||
\override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#f #f #f) |
|||
c1 | c | c | c | |
|||
\break |
|||
f | f | c | c | |
|||
\break |
|||
g | f | c | c \bar "||" |
|||
} } |
|||
</score> |
|||
=== blues progression in djazz in C <ref>Jacobs, Sid (2011). ''The Changes'', p.12. {{ISBN|9781610651684}}.</ref> === |
|||
:<score vorbis="1" lang="lilypond"> |
|||
{ |
|||
#(set-default-paper-size "a6") |
|||
#(set-global-staff-size 15) |
|||
\new ChordNames \with { |
|||
\override BarLine #'bar-extent = #'(-2 . 2) |
|||
\consists "Bar_engraver" |
|||
} |
|||
\chordmode { |
|||
\override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#f #f #f) |
|||
c1:7 | f:7 | c:7 | c:7 | |
|||
\break |
|||
f:7 | f:7 | c:7 | e2:m7 a:7 | |
|||
\break |
|||
d1:m7 | g:7 | c2:7 a:7 | d:m7 g:7 \bar "||" |
|||
} } |
|||
</score> |
|||
=== progression du Blues suédoés (''Bird Blues'') in C <ref name="Keyboard">Baerman, Noah (1998). ''Complete Jazz Keyboard Method: Intermediate Jazz Keyboard'', p.63. {{ISBN|0-88284-911-5}}.</ref> === |
|||
:<score vorbis="1" lang="lilypond"> |
|||
{ |
|||
#(set-default-paper-size "a6") |
|||
#(set-global-staff-size 15) |
|||
\new ChordNames \with { |
|||
\override BarLine #'bar-extent = #'(-2 . 2) |
|||
\consists "Bar_engraver" |
|||
} |
|||
\chordmode { |
|||
\override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#f #f #f) |
|||
c1:maj7 | b2:m7.5- e:7 | a:m7 d:7 | g:m7 c:7 | |
|||
\break |
|||
f1:7 | f2:m7 bes:7 | e:m7 a:7 | es2:m7 aes:7 | |
|||
\break |
|||
d1:m7 | g:7 | c2:maj7 a:7 | d:m7 g:7 \bar "||" |
|||
} } |
|||
</score> |
|||
:{| class="wikitable" style="text-align:left; width:300px;" |
|||
|- |
|||
|width=25%| I<sup>M7</sup> |
|||
|width=25%| vii{{music|dimslash}}<sup>7</sup> III<sup>7</sup> |
|||
|width=25%| vi<sup>7</sup> II<sup>7</sup> |
|||
|width=25%| v<sup>7</sup> I<sup>7</sup> |
|||
|- |
|||
| IV<sup>7</sup> || iv<sup>7</sup> {{music|b}}VII<sup>7</sup> || iii<sup>7</sup> VI<sup>7</sup> || {{music|b}}iii<sup>7</sup> {{music|b}}VI<sup>7</sup> |
|||
|- |
|||
| ii<sup>7</sup> || V<sup>7</sup> || I<sup>M7</sup> VI<sup>7</sup> || ii<sup>7</sup> V<sup>7</sup> |
|||
|- |
|||
|} |
|||
Ércordé conme 10 ed Moai 2020 à 10:59
Ch' Blues suédoés ch'est eune forme éd blues invintée pèr Charlie Parker. Ch' morciau l' pus connu dins chole style-lo ch'est « Blues for Alice ». Chole blues i s' jue su des rythmes binaires.
- égzimpe éd grille
L'ossature principale du blues est respectée autour d'chés accords du 1er degré, du 4ème degré et du 5ème degré mais èl grille a monte des harmonies sofistiquées et pi modulantes.
L' progression harmonique cmince pèr I in Fa dins l' prumière mesure (accord o FM7 : Fa-La-Do-Mi).
O deschind apré pèr degré diatonike dousqu'à l'accord d' Bb7.
Ensuite, in o eune série II/V7 in deschinte kromatike pour arriver à Gm7.
Chés 4 darènes mesures i sont chés mesures clachiques du blues jazz.
- Degrés pi accords
I Maj7 | VII m7 / III 7 | VI m7 / II 7 | V m7 / I 7 |
IV 7 | IV m7 / bVII 7 | III m7 / VI 7 | bIII m7 / bVI 7 |
II m7 | V 7 | I Maj7 / VI 7 | II m7 / V 7 |
Comparaison intre chés différintes progressions
Simple blues progression in C
blues progression in djazz in C [1]
progression du Blues suédoés (Bird Blues) in C [2]
Notes pi référinches
- ↑ Jacobs, Sid (2011). The Changes, p.12. (ISBN 9781610651684).
- ↑ Baerman, Noah (1998). Complete Jazz Keyboard Method: Intermediate Jazz Keyboard, p.63. (ISBN 0-88284-911-5).